Un vell teatre
S’han apagat les llums d’un vell teatre.
Arriben i se’n van dies que ja no,
ja no són iguals.
Se separen camins dins d’un full en blanc.
Però les meves mans encara guarden
tot el que encara sento...
Tot el que ara sento per tu.
Es fan i desfan les mil rialles de la nit.
Es fan i desfan mil camins de fang.
Es fan i desfan tots els cors trencats.
Però no deixis que la memòria t’esborri
les llums d’un vell teatre.
S’han perdut tots els secrets
que amagava la tardor.
Però digue'm quina nit,
quina nit no has vist l’ombra d’un desig.
Les meves mans encara guarden
Tot el que encara sento...
Tot el que ara sento per tu.
Es fan i desfan les mil rialles de la nit.
Es fan i desfan mil camins de fang.
Es fan i desfan tots els cors trencats.
Però no deixis que la memòria t’esborri
les llums d’un vell teatre.
I tot el que ara sento per tu.
