Vaixells de paper
Corrent per camps que ja no són camps
Juràvem que sempre seríem amics
El temps passava sense pressa
Tot just començàvem a gratar el món
I quan plovia fèiem vaixells de paper
que s'enduia el riu que es feia pel carrer
No teníem records, érem lleugers (els records pesen)
Hi havia cavalls, drapaires i l'home del gel
La ràdio de la mare, l'eixida i els carrers sense asfalt
I així descobríem que ens anàvem fent grans
I quan plovia fèiem vaixells de paper
que s'enduia el riu que es feia pel carrer
I ara em pregunto on us heu perdut amics de infància
on són aquells llargs dies plens com arbres de Maig
Quan l'aire reia i nosaltres érem el vent
Quan l'aire reia i nosaltres érem el vent
Quan no sabíem que l'amistat era fràgil
com els vaixells de paper
I que el riu es faria gran i ens duria lluny
cap el mar immens del viure
I quan plovia fèiem vaixells de paper
que s'enduia el riu que es feia pel carrer
