València tensa
Vaig pels carrers de València.
El blau del cel es menja el sol.
Una brisa suau i fresca m'acarona el moll del cor.
És l'esclat de la primavera
en aquesta part del món.
Es barregen les olors,
les textures, els colors.
Un amic fidel m'espera,
tot sembla ser al seu lloc.
De camí pare en una botiga
per comprar uns pantalons.
Demane amb educació
si en té en un altre color.
El botiguer diu que le hable en cristiano
i em trastoca el bon humor.
Ai…
No vinc de terres llunyanes,
no vinc pas del fred del nord,
no vinc de Tòquio ni Moscou,
per què em rebeu amb el gest tort?
Vinc dels plans de la Ribera,
d'un riu que hi ha molt a prop.
Aquesta ciutat confusa
—que vol ser oberta i gran—
sol ser hostil als germans
—inconscient, irracional—
que venim del mateix arbre
i parlem en valencià.
Ai…
València,
angoixa densa.
Saps que si no fas de mare
mai podré estimar-te tensa.
El braç sinistre, la cama destra,
et mutiles els membres propis
amb una passió intensa.
Ai…
