Vell camí de l'amor

Relk

En els últims racons, en els densíssims
boscos perduts dels límits més extrems
de la sang, de la carn, del sofriment,
hi ha la gran pau, hi ha el cor vivent del Món.

Hi ha tot el món vivent i, per l'Esperit
infinit de l'Amor, hi anem i ens en nodrim.
I tornem. I vivim. I en la Vida deixem
un nou rastre d'amor per recordar el Camí.

Vell camí de l'Amor -drecera viva-
que fas de cada gest un nou sentit;
i en el que m'has donat i has exigit
fas també que no mori res en mi.

Perquè res mai no mor. Res no se'n va.
I és dintre meu, vora meu, que roman.
Com una mà pacient, com el millor company
que, fins morint, em va perfeccionant.