Veig Ontinyent
Dic Ontinyent i dic l'aigua corrent
de rius i fonts, per sèquies i alcavors,
per llars i camps, indústries i molins,
i per l'aljub – fondíssim – de l'enyor.
Dic uns carrers i evoque un món bullent
de passejants i de trànsit fluint,
però, també, d'un desori angoixant
i massa gris, i escassesa de verd.
Dic uns camins i pense un paradís
que uns han guanyat o que altres han perdut,
uns llocs, potser, que hem de reconquerir
i compartir i trobar i estimar.
Dic uns barrancs i un paisatge de camps.
Dic una vall i unes serres voltant.
Però jo sé que també dic la gent
i l'amistat, i un col·lectiu anhel.
Dic Ontinyent i alce una acta de fe,
anomenant, retrobant o evocant.
Però jo dic perquè vull escoltar
caminar junts, anar, recomençar.
Autor(es): David Mira,Popular
