Ven(t)s
El vent que ve i que va, va, va, va
que es mou, el vent,
i tot, el vent
ho mou:
el mar, que va va va
que sempre
va,
l'herba que creix
com una cicatriu del temps,
del temps
que va va va se'n va,
se'n va amb els vents,
fossar comú del temps
on tots hi som, som, som,
tothom.
Comptant els vents
passant el temps
perdent el temps
sentint els vents
bufar
sentint els temps
xiular
i la remor del vent
murmurejar
Recolliu aquest vent:
el vent gelat, d'un tall
el vent pastós, humit, que vola baix
el ventet prim, filat
el vent salat del mar,
el vent sorrenc del sud
el vent de lluny tan llarg
el vent sonor fiscorn
el vent lleuger tutu
el transparent velat
el vent pesat, greixós
el vent tan net del nord
El vent només ho sap
només el vent
i la resposta: ah?!, da da dada
I tants de vents (però tu du du du du
com hi ha, da da da da, però tu no vens
i tant de temps, però tu no vens
i tants de vents però tu no vens
però tu, i tants de vents.
però tu no vens no vens
no vens no vens )
Comptant els vents
però tu no vens,
passant el temps
però tu no vens;
i jo,
bufant,
perdent,
sentint,
desesperant,
tentent de vivre:
il faut,
no et fot,
de viure un poc,
que s´alça el vent
Autor(es): ,Carles Hereu
