Vent

Orquestra Plateria

Va ser un febrer, d'aquells de Barcelona
una tarda traïdora, un dia de vent
quan vas marxar, per la porta tancada
va passar una ventada de soledat.

Quan jo sento el vent que passa
encara penso en tu
són tantíssimes estones les que tu et vas endur.

Vaig ser molt cruel, vas sentir-te ferida
són coses de la vida que porta el vent.

L'amor és un turment ple de mentida
bufa com el vent, així és la vida.

Des de la ventada que un dia se't va emportar
mai més ningú m'ha fet el que em feies.

Et juro, nena, que m'agradava la punta del teu dit gros
la teva lluna plena i el teu piuet amorós.

Les paraules i els sentiments van anar-se volant
amb el vent glaçat de l'hivern d'aquell mal dia.

Estic cansat de pensar en aquella tarda traïdora
per això ballo cha-cha, clave, bongó i tumbadora.