Verge

Pantaleó

A recer de l’ombra estesa de la roba del terrat
hi ha qui fuma mar i guanya privilegis i perd pes
i un pecat de llum li esclata a l’epicentre del cervell.
És com fer la pirueta dragon khan a l’inrevés
I en rebre’l, boires, boires…

Esquitxades de polsim daurat bengala,
van marxant per la finestra en espiral d’una
audició en estat d’eufòria
per la claredat sonora i contrastada de la perfecció
de veus que t’envolten aquí dalt, aquí dalt…

I aturar-se per inèrcia, i esperar
que la massa de matèria quasi grisa
faci, lenta, el camí amunt

I aleshores vés i pensa
que el silenci és immoral.
I en rebre’l, boires, boires…

Esquitxades de polsim daurat bengala,
van marxant per la finestra en espiral d’una
audició en estat d’eufòria
per la claredat sonora i contrastada de la perfecció
de veus que t’envolten aquí dalt, aquí dalt…

I aleshores vés i
pensa que el silenci és immoral.