Història d'un diari

Joan Isaac

Aquest diari que sovint
fullejo quan encara sóc
al darrer son de cada dia.
L'aroma del cafè es confon
amb el perfum que li ha donat
l'impremta de parets humides.
Un marge blanc immaculat
la taca de cafè que es fa
renec primer de cada dia
Fotografies, titulars,
tendència, data, fundador,
telèfon, preu i director.
Editorial: prudència i seny.
La coma la lloc que li pertany,
el punt precís, la ploma calla.
Jocs de paraules eternals,
segones intencions punxants,
pseudònims fets amb certa gràcia,
discursos i declaracions
d'algun polític demagog
utilitzant frases estàndard:
"Manteniment de l'ordre intern,
l'enemic està pendent.
Normalitat, normalitat".
El full disset informarà
d'allò que passa a l'estranger,
disturbis, vagues generals.
En el divuit, un subscriptor
es queixarà d'un espai verd
que encara no ha arribat a veure.
L'economia defalleix,
el sucre puja i el cafè
es torna amarg abans de prendre'l.
Una senyora s'ha llançat
d'un cinquè pis i s'ha fet mal.
S'acosta un temps primaveral.
L'esquela del difunt dirà:
"Pregueu a Déu perquè aviat
tingui el descans que es va merèixer".
La cartellera anunciarà
un film versió original
que ja es molt vell abans l'estrena.
Un espectacle prohibit,
el crític que sempre diu: no!,
petites notes culturals.
L'esport: un ídol s'ha fet mal.
Compro un piano en bon estat.
Sóc llicenciat i cerco feina.