Verí caducat
avui m'han partit en dos
i he tornat caminant descalç per brases
he sentit dolor
una cremor que em persegueix pels llocs més freds de casa
i no se'm passa
m'enfonso des de dins i vull cridar
i les llàgrimes caient
em fan sentir com el nen
a qui menties
avui només veig foscor
la llum es filtra pels forats de la persiana
que s'apagui el món
i t'evaporis del meu cap com un toll d'aigua estancada
per no trobar-te
entre lletres i acords que mai escriuré
i l'olor dels teus cabells
en el llit ple de moments
on fèiem vida
i em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar
ànsia i por
de la mà quan passo a prop de la parada
l'autobús cabró
aquell que et feia marxar d'hora i mai es retrassava
hi pugen altres
el conductor arranca indiferent
i m'emprenyo amb mi mateix
per què et vull veure igualment
i em fot la vida
i em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar
i el sol, tal dia fondrà aquest glaç
i si esborro les ferides amb ortigues i sal
em fa por que arribi un dia en què no em tornis al cap
si m'arranco les espines de verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar.
No vull despertar.
