Vertigen
Avui a ton pare l'han acomiadat del treball
i tu tampoc tens feina, ni futur per trepitjar.
No et queda un cèntim per gitar-te amb la Bernal
i ta mare renega a la cuina entre el silenci dels plats.
No em digues que no sents vertigen
pel teu món que sembla maleït.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
No entens què passa en aquest confós carreró.
Vius al límit del marge com en un somni odiós.
Vius perdut entre desitjos i marginats racons.
absent de les coses luxoses, lluny del plaer d'un temps millor.
No em digues que no sents vertigen
pel teu món que sembla maleït.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
Al pobre del Guille se l'han endut a la garjola
i ni al rosegó de pa li creix el florit.
La vella del quart s'ha extingit abandonada i sola,
i per les teues butxaques corre la ràbia d'un crit.
No em digues que no sents vertigen
pel teu món que sembla maleït.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
No t'han ofert massa ni poques oportunitats .
i l'avió que sobrevola el teu barri mai no fa escala al terrat
Només et resta tancar la porta i esperar
0 trencar amb el paisatge que t'envolta travessar a l'altre cos.
No em digues que no sents vertigen
pel teu món que sembla maleït.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
Autor(es): Carles Enguix
