Viatge
És estrany que de nit no pugui marcar el número de sempre
no és que ho tingui prohibit, ni que no en tingui ganes, ni que no rebi contesta quan despengin.
Em llevo entre la foscor, busco el llum i l'encenc, i obro la llibreta
i escric allò que fa temps volia escriure i ningú no acabarà d'entendre.
Amb quatre frases n'hi ha prou, m'atipo de no trobar aquella paraula exacta
Amb què et voldria explicar que un dia pot semblar un any i que el temps tampoc passa tan de pressa...
És la distància, és allò desconegut
indominable, que se m'escapa
ara em pregunto si no hagués pogut seguir,
si no era més fàcil del que em pensava.
Abraçaria una altra oportunitat
si un altre tren fes la parada,
l'agafaria sense dubtar ni un moment...
Fa uns dies que no escric, que tinc la ment en blanc i la mà bloquejada.
Donant mil voltes al llit sento el telèfon i veig que tinc una trucada
que diu que em vol explicar que un dia pot semblar un any
i que el temps tampoc passa
tan de pressa com tots, com fins i tot tu i jo ens imaginàvem.
I és la distància, és allò desconegut...
L'agafaria sense dubtar ni un moment, ni un moment, ni un moment
fins al final d'aquest viatge.
