Victòria

Laia Rius

Amb el vistiplau del cap surto a combatre,
duc l’espasa del coratge preparada.
L’enemic el porto al mig de la cuirassa
i em defensa a tort i a dret mentre m’ataca.

S’alça un núvol de basarda que amenaça
d’engolir-se’m l’esperit, la meva vida,
si no aturo la mentida que vol vèncer,
disfressada de virtut, la gran batalla.

Paro en sec. L’engany es bat en retirada:
deixo caure l’armadura i les ferides.
He vençut el vencedor, ara sóc lliure.
Amb el vistiplau del cor surto a rendir-me.