Viatgera de l'espai
Un jardí de primavera
Quan la terra era ferma
Era sempre la primera en tot
Cabells rossos com el sol.
Quan plovia ens refugiàvem en cabanes artesanes
Exiliats ben lluny del món
Per les sendes caminàvem
Amb les hayber enfangades
I forats als pantalons.
Tu i jo companys de mil batalles
Amb les mans sempre agafades
Ens omplirem de il·lusió
Tu i jo dos ocells que s'enlairaven
Fins que les ales trencaren
Més en ella del horitzó.
T'obstinares en volar
Viatgera de l'espai
Et captiva la foscor
Asseguda vora el foc
Sents el fred dins del teu cos
T'atures un moment pensant
La vida passa en un instant
S'escapa entre les mans.
Tu i jo companys de mil batalles
Amb les mans sempre agafades
Ens omplirem de il·lusió
Tu i jo dos ocells que s'enlairaven
Fins que les ales trencaren
Més en ella de l'horitzó.
