Vides noves

Sergi Contrí

Els diluvis que de tant en tant travessen les finestres que no ens aïllen del fred,
els inicis, com ja saps, no són gens fàcils.
I els somriures a trenc d'alba tornaran.
Caixes de cartró, trossos de vida plens de tants records.
Roba que ja no et poses, aquella foto que et van fer a la festa major. Quaderns fràgils pel temps, de fulles grogues i mil dibuixets.
La teua primera pilota de bàsquet, aquell trofeu que no val per a res.
La casa se'ns cau al damunt, que més dóna, per fi la vida junts.