Vinc d'un cel blau
Vinc d’un cel blau,
d’un infinit
de sal i llum,
de terra i pins,
que va deixar-me
als ulls escrit
un pensament
de mar antic.
M’abraço al temps,
que ara és aquí,
i rodem junts
i anem florint.
Faig giragonses
i algun salt:
ara sóc breu;
ara immortal.
L’amor vermell
de tant en tant
se'm fica al cor
fent-me'l més gran.
Del fons de tot
de l’esperit
agafo llum
quan ve la nit.
Autor(es): Xavi Túrnez,Laia Rius
