Vietnam

Pere Vilanova

o no sóc jove i sempre he vist
al meu voltant la injustícia i la por
tothora ha estat així,
ben de grat ho aprenia,
als feixucs llibres dels bons temps passats.
Malvisc en un país que no és lliure,
cansadíssim, cruel, corromput, molt covard,
em toca de malviure en un país indigne
però la resta del món no és pas millor.

I puc alçar només unes fràgils paraules
contra el desdeny dels senyors del poder,
tot just somriuen els llavis dels prínceps,
a penes un somriure que ve des de l'oblit
i dicten ja per sempre
glaçades lleis de la força i l'espant,
un ferm puntal les més benignes crosses
perquè camini el coix cap a la mort.

Com lluitaré tan sols
amb mots inútils,
de què serveix el crit del somiador?
Desperto a poc a poc i en silenci contemplo
la gran foguera encesa al llunyà sud,
vergonya i deshonor de tots els pobles
arreu s'escamparà
i en ella ens cremarem,
ara algú ho ha comprès
però aviat de seguir tothom coneixerà
que som del tot perduts.