Vinc d'una terra
Tinc a les mans tot el món, com quan era xiqueta, si tanque els ulls molt fort.
Veig, per les sendes de serp de la Ribera, els tarongers en flor.
No em manqueu veus de la infantesa, pures d’emocions,
llum del bell migdia, far que ens fa de guia i que ens porta a port.
No em manqueu veus de la infantesa,
no vull oblidar aquella innocència que ens duu el record.
De bat a bat les finestres deixeu que entre
la llum clara del matí que ens acolore,
amb la roba de mudar qualsevol dia
faça fred o faça vent, diga qui diga...
veu que no ens manque, en estes terres...
De bat a bat les finestres deixeu que entren
les rialles dels menuts que cantussegen...
Vinc d’una terra sempre florida on nia el teuladí.
Vinc d’una terra d’homes i dones que són grans com els pins.
Saben de penes i d’alegries i tot s’ho han passat,
donen la vida, treuen les forces de les fortes arrels.
Les bicicletes a vora l’era milotxes alcen vol.
I juganeres fan curumbeles als camps cremats pel sol.
I a les nits amb els peus descalços, a la porta del carrer
passa la vida com passa el dia i no canvia el món sencer.
No em manqueu veus que capitanegen tot el sentiment,
senzilla grandesa d’este Poble meu.
De bat a bat les finestres deixeu que entre...
Vinc d’una terra, on cada dia dura un poc més que ahir
del pla a la serra i altes cimeres, del mar a tots els rius
segles d’història que escrigueren i que ara estem llegint.
Uns se n’anaren i altres queden, són els nostres destins…
que el pare porta a les butxaques sempre en un conte nou
mentre la mare ve cada nit i ens abrigalla al llit.
És temps de somnis, baix les estrelles, amb un somriure dolç.
Temps de somniar-los per a acomplir-los, temps de cantar feliç.
Autor(es): Mara Aranda,Jota Martínez/ Mara Aranda
