Viure és molt estrany

graut

Surto content de casa
res té d'estrany
el sol que m'acompanya
tebi em fa costat

camino sense pressa
el camí és un ritual
mentre fan gatzara
uns pardalets al cap

no és perdre el temps
deixar-se portar,
no cal excuses,
no cal estranyar-se.
Sóc i seré com soc.

A voltes penso
que la vida és un parany,
a voltes sento que viure és molt estrany.

Viure com penses
i pensar tal com sens,
sembla molt fàcil
però et pot portar molt temps.

Boig equilibri
de viure el moment,
els peus a terra
i el cos batut pel vent.

No és perdre el temps
deixar-se portar
lànguidament,
no cal excuses,
no cal estranyar-se.