Vius
Surts, et trobes fora, amb la ciutat de ple
Sents la nit que marxa i no pots fer-hi res
No hi ha ningú més, ni tan sols el temps perdut
El camí, que no recordes, no saps on era ahir
Al teu cap, carrers i mantres, que et porten fins el llit
Recordant la nit, repassant cada motiu
Que us ha fet sentir tan vius
Veus com ara marxes, sense sortir del llit
passejant, seguint el sostre, amb els ulls plens de nit
recordant amics, mentre tot el que descrius
us ha fet sentir més vius
Dorms i els somnisvenen
i et porten allà a on vols
Sempre et sorprenen,
hi arribes mentre dorms
