Vol 440
El sol burleta em persegueix i sembla que no es pongui mai.
Les broques d'un vell rellotge que no saben on girar.
Hiverns de sol buscant les ombres i un estiu per abrigar-me
Quan la distància és massa llarga com per no voler tornar
I quan el cap et diu que corris però el teu cos no el pot seguir
Desafies el mar surant el l'aire d'un cel buit
I quan el cor et diu que estimis amagant-te en l'infinit
Els teus ulls busquen respostes refugiant-se lluny d'aquí
Tanta fredor es fa més humana i t'acompanya vigilant.
Abandonant-te a una mirada cap a un punt desubicat.
Enmig d'un mapa que amuntega massa punts per recordar-se'n
Imatges sons i mil paraules que voldries no oblidar.
I quan el cap et diu que corris però el teu cos no el pot seguir
Desafies el mar surant el l'aire d'un cel buit
I quan el cor et diu que estimis amagant-te en l'infinit
Els teus ulls busquen respostes refugiant-se lluny d'aquí
Autor(es): Jordi Verdaguer,Anna Pérez
