Voldria saber
Voldria saber,què té eixa veu,
què m'ha fet per sentir-me així.
Si son caramels o el que beu
que em confon i aclarix el cel,
lleva la son com són
somriures de pastís
Voldria saber, què tens als ulls,
què m'han fet per sentir-me així,
que m'obliga a mirar i a estimar
allò que mires tu,
i a acariciar el mar, i tocar
el cel amb els dits.
Si poguera dir-te allò que em fas sentir
t'escriuria una cançó
que parlés de tu i de mi
per cantar-la al teu balcó.
No hi ha prou notes per a dir tot el que et dic amb un sospir:
"Necitaria" mil violins.
I cantaria tota la nit fins escoltar-te dir que si, llavors
em deixaries fer a mi...
Voldria saber
d'on has eixit, què eres per mi,
què m'has fet per sentir-me així.
Saber si és la pell del clatell que se "m'erissa" amb el teu bes:
aquella nit d'hivern em va obrir el camí al cel!
Si poguera dir-te allò que em fas sentir...
