Voldria ser com en Hampfrey

Jordi Botey

Deu dies que ja no em llevo
deu dies que no batego
deu dies que em resisteixo
a viure sense tu.

Han picat a la porta
i no hi ha resposta
perquè els morts
no podem obrir.

Pastilles de colors
plorant la teva imatge
la nit era tan freda
i l'espera tan llarga.

Se'm va acudir acomiadar-me
i encoratjat de fantasma
travessant les finestres
allà et vaig contemplar.

Però no hi eres sola
li devoraves la boca
hauria caigut ben mort
si no hi hagués estat.

I pensar que un bon dia
prometies estimar-me
podia sentir els teus gemecs
en arribar a l'infern.

Passen a l'olla tretze
la història d'un suïcidi
Llucifer va convidar-me
és en technicolor.

La peli té molta gràcia
el guió va d'un idiota
d'aquells que ja no queden
es maten per amor.

He pregat una instància
al repartidor de vida
per si una nova història
hagués d'interpretar.

Voldria ser com en Hampfrey
anar de dur per la vida
de companya no tenir-te
no ho dic per molestar.

No fos que una altra volta
retrobi la teva imatge
i altre cop com un idiota
em torni a enamorar.