Voluntat d'espectador
— … i pel síndrome d'exculpació —
Plantar el Maig era una tradició fecunda
senyal de la simbologia arrelada al cel.
Allà dalt de tot penjava la banderola de la natura
era inseminada la volta, la matriu terràqüia.
L'ajuda del bon temps covava tots els ous
Era temps d'esperança, de promeses i dolces flors.
"Avui passa que tot sembla empíric i clar
i ja no considerem regalar-nos en els vells signes
tu ja m'entens: nomes cal que obrim els llibres
estudiem el necessari i no trepitgem fang."
Ja no creiem en aquell aubi al mig del poble ?
Lluny els vestigis que consagraven l'adoració i l'obsequi ?
Amb els avenços del 'progres' cada volta més universal
uns padrins d'Oceania agranen a la televisió.
Lluny els sentiments d'eufòria, l'alegria de les penyores i els regals ?
Amb l'ajut de la tecnologia hem plantat la torre de telecomunicacions.
Ja no tornarem a fer-nos promeses, sols un grapat d'imatges i sons ?
Ans, en record de Joan Amades, retransmetem-nos la festa del Maig !
Autor(es): Joan Massip
