Vora el foc
És ple hivern, al balcó,
tot és fosc, ja és de nit.
Miro el cel, veig la llum,
sé qui és dintre meu, dintre meu.
Molts records m'han vingut, però ja no tornaràs.
Vull tornar a ser al teu costat.
Quan les hores siguin altes.
Quan els dies siguin nit.
Mancaran les forces per mirar endavant
però tornaré a caminar.
Vora el foc m'he adormit
i un altre cop veig el teu esperit.
Torno a ser un nen petit
que somnia amb el seu avi cada nit, cada nit.
Molts instants plens d'orgull, però ja no tornaràs vull tornar a ser al teu costat.
Quan les hores siguin altes.
Quan els dies siguin nit.
Mancaran les forces per mirar endavant
però tornaré a caminar.
Vull sentir com des del més enllà
tu m'estàs esperant.
En els moments complicats
quan caic d'uns pou,
tu em parles dins dels meus somnis
Mancaran les forces per mirar endavant
però tornaré a caminar.
