Vora el mar
Sempre esperes que surti el Sol
per veure que no estem sols
Sempre camines vora el mar
per sentir els peus mullats
Passes les nits comptant estels,
i hi ha dies que ni em veus.
Que ens hem perdut durant la nit
i ens retrobem de bon matí
Farem camí cada nit vora del mar.
Sentirem passar la brisa entre les mans,
recordant les nits que hem vist sortir el Sol.
Ets el far que m’il•lumina en la foscor.
Quan mor l’hivern tu obres els ulls
naixes i apretes ben fort els punys.
Tota una vida per davant
i el món a les teves mans.
Continuarem somiant desperts,
el ritme serà el teu batec.
Que si ens perdem durant la nit
ens trobarem de bon matí.
I esperarem que surti el sol durant la nit,
farem màgic el camí que no hem escrit.
I la brisa ens portarà velles cançons que
tornarem a cantar.
Farem camí cada nit vora del mar.
Sentirem passar la brisa entre les mans,
recordant les nits que hem vist sortir el Sol.
Ets el far que m’il•lumina en la foscor.
Autor(es): Somboits
