Xemeneies vora el mar
El meu barri té racons amb gust de sal.
El meu barri té color de gent amiga.
No saps mai on trobaràs aquella olor de llet recent munyida.
El meu barri, si t’atures, pots sentir
el soroll que feia el tren damunt les vies,
el xivarri de la fàbrica del cànem i de les dones que hi treballen.
El meu barri està content quan la gent surt al carrer,
quan passeja i fa una orxata al Tio Che.
El meu barri té el record d’homes que lluiten,
que reclamen viure en pau i un tracte digne.
I que munten barricades i fan vagues quan les coses van mal dades.
El meu barri té sabor de pa amb vi i sucre,
de carrers que s’engalanen per les festes,
de sardines vora el mar cap al setembre i el tortell cada diumenge.
Xemeneies vora el mar,
Xemeneies vora el mar,
Xemeneies vora el mar.
El meu barri ja fa temps que està canviant.
el meu barri cada cop es fa més gran.
però l’aire que puja des de la platja et porta antigues imatges.
El meu barri dorm callat entre llums de gratacels,
a vegades te nostàlgia del passat.
El meu barri dorm callat entre llums de gratacels,
però encara te aquell gust dolç i salat.
