El parc
Silent s'omplirà el parc
de tu i de mi, de cors d'enamorats,
només de tu i de mi i cuques de llum
s'omplirà el parc.
Silent la nit va morint
i mentre surt el sol l'amor va morint...
I el bordar lluny d'un gos
el bordar lluny ho fa tot trist.
Hi havia jocs d'infants
de vells, de sol, d'arbres i flors,
d'ocells que anaven volant,
tot donant gràcies per la vida,
de joves enamorats,
buscant estels esperançats.
Silent s'omplirà el parc
de molta gent, d'estranya gent,
també de tu i de mi, de llum, d'estels,
i noves flors.
Però tots dos ben junts
amagàvem el nostre plor ben junts,
quan veiem que el parc,
el nostre parc, també ja és mort.
I tornarà el temps de les flors
quan arribi un altre amor
però nosaltres ja serem lluny,
i buscarem un altre lloc,
un bon racó per anar vivint
sense il·lusió, sense,
només per poder tenir un record
anirem vivint records de parc
que per nosaltres ja és mort...
Autor(es): Lluís Llach
