Rèquiem

Joan Isaac

I als seus ulls hi veig el cel,
tan net, tan pur, tan clar.
Hi veig la mar, la immensa mar;
tant neta, clara i gran.

Miro enrere hi veig el món,
un món de plors i cants.
Que em cerca els ulls, també les mans
i els llavis per parlar.

Voldria ser jo com l'ocell
que vola alt, tant alt.
Fugir de mi, fugir de tot.
Volar més alt, més alt.

Rèquiem per un món
Rèquiem per tothom.
Rèquiem per un món
Rèquiem per tothom.

I en un racó dels meus endins,
el més petit de tots,
hi ha un crit de pau, hi ha un crit de por,
que no pot esclatar.

Tot aquest món que em cerca el ulls,
també em cerca les mans,
que em cerca els ulls també les mans
i els llavis per parlar.