Una de dues

Joan Isaac

No saps el greu dilema que em provoca
passar de tot i no dir-te ni mu.
Però avui jo sóc aquí, toca a qui toca.
Ni més ni menys com no faries tu.

M'he enamorat, que ho sàpigues, col lega,
d'aquesta dona que duus al teu costat.
Potser em diràs que es una estupidesa,
però no controlo quan estic penjat.

Una de dues,
o m'emporto aquest bombó
o entre tots tres ens muntem la festa,
ho vulguis o no.

No creguis que t'estic parlant de broma.
El ten somriure es encisador.
Aquestes coses s'agafen de conya,
a destralades o al camp de l’honor.

No es tracta de Desdèmones ni Otel los,
ni drames mexicans dels de Buñuel.
Recorda que per un afer de gelosia
Caïm va carregar-se un tal Abel.

De què em serveix cansar-te amb tants sondejos?
A tu jo no puc fer-te llum de gas.
Aquestes coses sols les fan els Iletjos.
Deixem-nos de romanços. Anem al gra.

Que aquesta dona em vulgui no es tan tràgic,
si penses que a tu t'estima també.
El seu raonament es molt pragmàtic.
Només pretén no perdre's ni un sol tren.