De prop m'arriba el so
De prop m’arriba el so
del darrer intent d’un bosc
d’un trèmul pas cansat.
De prop m’arriba el so.
De prop m’arriba el fred
de l'esglai de cent mil ulls.
De prop m’arriba el fred
d’un gel de fa molts anys.
Per un instant he somniat
per un instant...
un bosc de mans ferint el cel
buscant senyal per l’endemà
i he vist els llamps obrint canals
vessants de sang...
I he tingut por,
i he tingut por
però jo soc bosc.
De prop m’arriba el crit
d’un demà no molt llunyà
corrent per un camí,
corrent per un camí
la llum li obre el pas.
I ve dient, jo sóc
l’esperança d’aquest bosc
ajuda’m s! no puc
de pressa que no he mort!
Autor(es): Joan Isaac
