Una nit a l'òpera
Aquesta nit hi ha Liceu.
De l'aristocràcia, palau.
Bell. Ferm. Gran. Senyor.
Prepara'm l'smoking, Romeu.
Vull el cotxe a punt a les deu.
Sabates. Colònia. El bany. Ràpid.
Núria, digue'm si en tens per molt.
Els nervis em tornaran foll.
Tres hores vestint-te. No puc més. No puc!
-Joan Anton, amor meu.
No tinguis pressa, com hi ha Déu!
Només penses amb el teu.
Arribarem i entrarem sols.
I farem el paper dels nous.
Cols. Recols. Ostres noi.
-Val més arribar tard i bé,
Que no pas fer-hi el pagès.
Ets poc entès.
Ja t'ho he dit, arribem tard.
Fins els mirons se n'han anat.
Carat. Caracus. Hem fracassat!
-Esperarem doncs l'ocasió,
per a lluir el ressopó.
Som fets per a l'admiració!
Entra Nurieta al gran palau.
Som al bressol de nostra sang.
"Rango". Fortuna. Classe. Seny!
-Joan Anton, vés quina sort.
Encara hi han mirons de cor.
Fixa't quina colla ens mira.
*************************
El vi i la mala veta,
Fa que ragi l'aixeta.
Mira la senyoreta,
que va ben vestideta.
I mira el senyoret,
que va ben vestidet.
I mireu com nosaltres,
que ens diuen els altres,
caurem en moltes faltes,
i pararem les galtes.
Mentre fem palauets
per aquests senyorets.
I ara mirem.
I ara aplaudim.
Que entren contents
mentre esperem
el nostre temps.
Autor(es): Ovidi Montllor