La vida al sol
La vida entén
Que és massa cruel morir-se aviat,
I va i et salva la campana...
Vés-hi i abraça-la!!!
I, si per art
De tripijoc,
Del seu barret en treu mil flors
I volen papallones blanques…
Vés-hi i abraça-la!!!
Abraça-la, treu-la a ballar,
Despulla-la, fes-li regals,
Presenta-la a tothom
I estrena, amor, la vida al sol.
Que tornar a néixer
És bon invent
Per oblidar la mala gent
I invertir el temps en estimar-se.
En estimar-se!!!
I digues-li
Que tu de gran
Voldries ser somniador,
Que és un ofici que s'acaba.
Que s'acaba!!!
I besa-la, mossega-la!
Posa-li un pis com a una amant
D'aquells senyors d'abans.
I estrena, amor, la vida al sol.
Autor(es): Joan Isaac