La dona que té por
"La ira és una bogeria de curta durada" (Quinto Horacio Flaco)
Mireu-la com camina
errant i destruïda
llepant-se les ferides
perduda pels carrers
la dona dels ulls nets
del cos adolorit.
Mireu-la com camina
la dona que té por.
I sap que tard o d'hora
haurà de tornar a casa
a penes fent soroll
on la ira més salvatge
l'espera cada nit
de l'home maleït
que es creu amo i senyor
del regne del seu cos.
I té por, molta por
i té fred, molt de fred
i no veu mai enlloc l'horitzó.
No troba la sortida
la dona malferida
que amaga cicatrius.
Ningú mai no ho diria
que viu en un infern
pateix, s'avergonyeix
si mai algú ho sabés
moria ara mateix.
I avui com cada dia
somnia la fugida
la dona silenciosa
no sap com escapar
de la seva presó
univers del terror
la dona tremolosa
la dona dels mil cops.
Autor(es): Joan Isaac