A la llum de la lluna
No seria cap locura tornar a aquells estius tant plens de sal.
On mos creim invencibles, en el regne dels gegants.
Amb la llibertat d'aturar el temps, els dies eren curts les nits també.
Ses estrelles quan brillen en aquest cel obert, fan que tornem al lloc, de quan érem al·lots.
I a la llum de lluna quan mos ajuntàvem tots, mos menjàvem el mon, somiàvem revolucions.
Transitàvem per la vida, sense esser conscients del desenllaç.
Fèiem pols per poder viure, amb el sentiment d'esser immortals.
A la bombolla del nostre Univers, la gravetat no mos feia tocar de peus.
Ses estrelles quan brillen en aquest cel obert, fan que tornem al lloc, de quan érem al·lots.
I a la llum de la lluna quan mos ajuntàvem tots, mos menjàvem el mon, somiàvem revolucions.
I ara quan mir la Lluna brilla molt diferent, veig que s'apaga els temps, sé que res es etern.
Autor(es): Pep Suasi, Tomeu Marroig