Romanticidi
Soc aquí,
on comença el que encara està per fer,
insignificant compendi en soledat.
No és estrany que ens escapem
sempre tard i malament.
Quan patim l'amor que ha decidit pels dos,
quan ens mirem als ulls de l'altre com si fos
un refugi a recer del destí.
I som tan fràgils
que desfem la part
que més enyorem.
I som tan pàl·lids
que no fon la sang
aquest tros de gel.
Ho poso en dubte,
i trio un món només per a mi.
Som aquí, on la llum
ens ha esquitxat als dos com gratacels al mar
i només si veus la terra lluny pots mesurar l’abast
del teu gran petit fracàs.
Pot ser una oportunitat.
D'empoderar els sentits que tinc tan adormits,
de deixar-me caure a l'herba humida al marge d'un camí.
És estrany notar que et mous
sense mi.
I som tan fràgils
que desfem la part
que més enyorem.
I som tan pàl·lids
que no fon la sang
aquest tros de gel.
Com protegir-me avui de tu?
I de mi, qui em protegeix?
Com mastegar el soroll que cova dintre meu?
Com revifar la veu calada dins la neu?
Com dominar el terror que em creix sota la pell?
Com perdonar-m'ho tot?
Autor(es): Pantaleó