Sant Llorenç
Tres estius
tres raons
tres generacions
L’olor de cafè havent dinat
quan la casa ha enfosquit
i l’estiu crema a baix
una merla que diu
' No serà al teu costat '
Tres cargols arraulits
a les mans d’aquest nen
que em recorda aquell cop
en què vam coincidir
i que no he repetit mai.
Veig fantasmes arreu
veig la buidor
de l’ocasió
perduda aquests anys
que són els millors
L’aire que pesa insistint
em parla de tu
del fill que vindrà
d’un dia en què tot s’haurà fos
en un final que es fa gros