Saturn
Taciturn i ple de tristesa,
governa el temps tot badallant.
Té un nom, Saturn, ple de bellesa,
però és un déu força inquietant.
Té un nom, Saturn, ple de bellesa,
però és un déu força inquietant.
Tot fent camí, parpelles closes,
per treure’s la buidor del cap,
s’engresca tot marcint les roses:
el Temps mata el temps tal com sap.
S’engresca tot marcint les roses:
el Temps mata el temps tal com sap.
Aquest octubre ets tu, estimada,
qui ha pagat els seus plats trencats:
un lleu polsim de sal fa estada
als teus cabells, i els ha argentats.
Un lleu polsim de sal fa estada
als teus cabells, i els ha argentats.
A la tardor hi ha flors divines
-més d’un poeta ho ha afirmat-,
i, quan et miro, ja endevines
pel meu esguard que és veritat.
I, quan et miro, ja endevines
pel meu esguard que és ben v’ritat.
Vine de nou, alè de vida:
baixem plegats fins al jardí
a desfullar la margarida
de l’estiuet de Sant Martí.
A desfullar la margarida
de l’estiuet de Sant Martí.
Tinc de tu la memòria plena
i, si Saturn la vol buidar,
crec que el seu rellotge d’arena
de tant girar es marejarà.
I, pel que fa a aquella nena,
per mi pot vestir-se i marxar.
[Versió i adaptació d'Eva Dénia]
És tan trist, és tan taciturn
I té el temps en les seues mans
És bonic el seu nom, Saturn
Però és un déu molt inquietant
És bonic el seu nom, Saturn
Però és un déu molt inquietant
Mentre fa passes silencioses
I per desemboirar-se un poc
S’entreté a marcir les roses
Matar el temps, ho fa com pot
S’entreté a marcir les roses
Matar el temps, ho fa com pot
Aquest cop eres tu, princesa
La víctima del seu deler
T’ha tocat pagar la gabella:
Un gra de sal als teus cabells.
T’ha tocat pagar la gabella:
Un gra de sal als teus cabells.
A la tardor les flors no són lletges
I tots els poetes ho han dit
Amb els meus propis ulls t’observe
I puc dir-te que no han mentit.
Amb els meus propis ulls t’observe
I puc dir-te que no han mentit.
Vine amb mi, eres la favorita,
Baixem junts al nostre jardí,
A desfullar la margarida
De l'estiuet de Sant Martí.
A desfullar la margarida
De l'estiuet de Sant Martí.
Conec bé la teua bellesa
I per fer-me-la oblidar
Caldrà que el rellotge d’arena
Saturn el gire sense parar.
I per mi, aquesta joveneta
Per mi pot vestir-se i marxar.
Autor(es): Georges Brassens