1982
Que veuen com l’aigua els ha apagat.
No troben ja als seus pares nedant
Allà on els van soltar.
Els homes que hi ploren als voltants
Comenten que la presa ha esclatat.
On quedaran els somnis del demà?
Se l’ha emportat!
Jo sent que em faltes tu.
T’he buscat per tot arreu
I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.
S’ha apagat per sempre més.
Baix les aigües estàs amagada
I t’he de fer tornar.
No em deixes sol a aquest infern
d’aigua i pluja eterna.
Tot ho he perdut
I el meu passat viu a terra ferma.
Jo sent que em faltes tu.
T’he buscat per tot arreu
I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.
S’ha apagat per sempre més.
Baix les aigües estàs amagada
I t’he de fer tornar.
No et faré sofrir.
Molt prompte estaré amb tu,
El mateix riu que se t’ha endut
Em portarà fins els núvols del teu cel
I ja no ens separarem mai més.
Autor(es): Andreu Lluch,Salvador Tur