25 d'abril
i el rei era Felip quint
i la batalla d'Almansa
on es produí el gran crim
Ens quedàrem sense Els Furs
Xàtiva fou arrasada
i és d'ahí que li ve allò
de dir-li La Socarrada
Una xiqueta al balcó
esglaiadeta plorava
perquè s'acabava el món
i València quedà esclava
Ja mai més hem tornat
a poder cridà en veu alta
i dir que som valencians
dient-ho alçant la cara
Ja fa més de dos-cents anys
però ho recordem encara
cada dia més i més
i ens fa ais aquesta data
Senyor rei Felip cinquè
vostè va entrar per Almansa
amb les armes i cremant-ho
tot per allà on passava
I aquell vint-i-cinc d'abril
València li contestava
amb el foc dels valencians
que amb fusells vostè apagava
Però no oblidem que va entrar
a saquejar-nos la casa
per la força del terror
que injust ens assassinava
Mire vostè senyor rei
ara no voldríem fer
el mateix que aquell dia
per la força féu vostè
Però es vostè qui ens va ensenyar
ara coneixem la tàctica
que s'empleà en destruir-nos
Que no ens obliguen a usar-la
Sols volem ser valencians
i dir-ho amb la cara alta
i ser lliures com el vent
i vestir-nos d'aigua clara
I aconseguir la justícia
i que aquell qui treballa
no siga més explotat
que els qui roben a mansalva
Volem això i molt més
i ho demanen amb veu alta
tots units ben fortament
caminant fent la marxa
Mire, ja no aguantem més
la cosa resta molt clara
i el poble ha eixit al carrer
a vore qui el frena ara
i el poble ha eixit al carrer
a vore qui el frena ara
i el poble ha eixit al carrer
a vore qui el frena ara
Autor(es): Lluís el Sifoner