A la ingenuïtat
com qui s'abraça al més vulnerable del món
perquè no mori mai
i m'hi aniria acostant
en atemptat a les formes correctes
i a les convencions socials
I li faria un palau
amb un jardí perquè hi campi com vulgui
com una obra d'art
A la ingenuïtat
dels que s'enamoren de la lluna
miren les estrelles i perden el cap
dels que sabem somiar
Jo mi aniria abraçant
com al qui arriba d'un poble petit
i segueix saludant a ciutat
i m'hi aniria acostant
com al que veu que ha de ploure
i li dóna el paraigua al que troba al costat
I li faria un palau
amb un jardí perquè hi campi com vulgui
com una obra d'art
A la ingenuïtat
dels que s'enamoren de la lluna
miren les estrelles i es queden penjats
dels que sabem somiar
A la ingenuïtat del que es treu la sorra a la vora del mar
jo li faria un palau
jo li faria un palau
jo li faria un palau
A la ingenuïtat
del que riu i és com una aventura...
la col·locaria en un lloc d'honor
on retrobar-nos tu i jo
A la ingenuïtat
dels que s'enamorem de la lluna
miren les estrelles i perden el cap
dels que sabem somiar
Autor(es): Virgínia Martínez,Virgínia Martínez / Jaume Saltor / Oriol Saltor