Amb tu
Amic, torna a abraçar-nos la nit,
la que transforma les rialles en un joc, que acompanya al foc
fins que arriba la son. Som addictes
d'essències de somriures que a cada calada ens fan d'or.
Qualsevol malson que hagués tenyit el món
es torna blanc quan ets a prop.
Amic, dus el timó jo vaig amb tu,
que el viatge és llarg i no cal que siga dur.
Em bategues el cor si és mort, em motives, em fas més fort
i ara sap a dolç el que era llàgrima i dolor.
Nits de fum al vent i la lluna que es reflexa sobre el pit.
No cal més que una conversa per gaudir d'aquesta nit.
I quan arribe la matinada, ens despertarà i seran les cançons més que un pensament,
on el viatge el farem empentats pel vent.
I arriba la vida que s'escapa d'un sospir,
cremem les goles, passen les hores,
tremolen els dits a l'hora d'escriure històries.