Anna
Has caminat carrer avall amb l'estómac buit i el cap ple de pardals.
Et deixes portar per la immensa ciutat: carrers, asfalt i edificis gegants.
La nit s'ha fet llarga abraçada els llençols i l'armari buit ple de pols.
Busques respostes i el temps no et respon
i somies en tardes plenes de sol.
Vols tornar a casa i que tot sigui nou
però avui oblidaré que m'has trucat.
Anna, oblidaré que m'has trucat.
Avui t'he vist creuar el carrer amb ulls de mentida i amb cara de fred.
La casa està buida, el silenci et confon i demanes a crits el meu perdó.
Però l'ombra és molt llarga en les nits de gener i intento oblidar-te i de tu no en vull res.
La nit s'ha fet llarga estirada al sofà, i el cafè que ni l'has tastat.
Busques respostes...
Però l'ombra és molt llarga en les nits de gener,
intento oblidar-te i de tu no en vull res.