Fum de pipa i pèl de gat
és violat per un goril·la tan trempat com virginal.
Quan, a grans cops de mamella, les matrones d’un mercat
estomaquen els guripes fins que imploren pietat.
Quan l’amor no es ven ni es compra ni en sap res, de documents,
i transforma prostitutes en donzelles resplendents.
Quan la Mort és una noia que t’agafa de la mà
i els enterramorts pateixen per com s’han de guanyar el pa,
sentireu una presència, com un hàlit de bondat,
i una olor de fum de pipa, fum de pipa i pèl de gat.
Quan segueixen l’Evangeli no els creients, sinó els ateus,
i als bancs públics les parelles fan enveja als filisteus.
Quan la tendra pastoreta, tot donant el pit a un gat,
torna bojos tots els mascles d’un poblet endormiscat.
Quan la cita amb l’estimada fa oblidar l’estómac buit
i els parracs amaguen cuixes empeltades d’infinit.
Quan, davant d’una nineta, més petit ja no et pots fer
i el vaixell que mai naufraga es diu “Els Companys Primer”,
sentireu una presència, com un hàlit de bondat,
i una olor de fum de pipa,fum de pipa i pèl de gat.
Quan -depèn de com es dóna- un got d’aigua, un tros de pa,
esdevé un banquet de príncep impossible d’oblidar.
Quan la testa que blanqueja multiplica el seu encís
i un paraigua compartit és un racó de Paradís.
Quan l’estupidesa es nega a deixar-se posseir
sols pels vells o sols pels joves: s’és cretí quan s’és cretí!
Quan se sap que la misèria és a tots els temps i els llocs
i que els segles que en Martí haurà de cavar no són pas pocs,
sentireu una presència, com un hàlit de bondat,
i una olor de fum de pipa, fum de pipa i pèl de gat.
Quan la guerra que faries és tan sols la que ha acabat
i algú encén una foguera on s’escalfa el marginat.
Quan les noies més perverses tenen els pits més bonics
i al boscany del cor hi creixen, com les flors, els bons amics.
Quan morir per les idees no és un fi gaire ideal
i el repartidor de banyes sap triar uns marits com cal.
Quan els déus pagans s’esfumen d’aquest món desmanegat
on la mala fama espera qui no bela amb el ramat,
sentireu una presència, com un hàlit de bondat,
i una olor de fum de pipa, fum de pipa i pèl de gat.
Quan l’estima pel llenguatge no es demostra dissecant
les paraules, que l’aireja un renec de tant en tant.
Quan no es troba pitjor vici, quan no hi ha pitjor pecat
que la puta hipocresia, que la vil vulgaritat.
Quan els versos dels poetes guanyen ales amb la veu
i, volant per sobre els segles, fan el niu pertot arreu.
Quan un timbre greu s’abilla exhumant sols del calaix
uns arpegis de guitarra i un bum-bum de contrabaix,
sentireu una presència, com un hàlit de bondat,
i una olor de fum de pipa, fum de pipa i pèl de gat.
Autor(es): Miquel Pujadó