Arnau
els balcons s'amaguen entre els arbres.
Milers de perfums es barregen al carrer;
veus que tenen por, veus que ho amaguen tot.
I tu no hi ets, jo no et sento parlar;
i tu no em sents quan jo et vull parlar.
Tot el meu món perdut entre les teves mans.
I tu no hi ets, jo no et sento parlar.
Les cases del carrer avui em semblen vives;
els balcons ens miren de reüll.
Milers de persones que juguen a l'atzar;
veus que tenen sort, veus que ho obliden tot.
I tu no hi ets...
Sento el batec d'aquestes cases,
la seva olor i el seu color.
Tots els balcons i les rialles
i tots els plors de la mainada.
I tu no hi ets...