Cançó dels vents
Ara escric amb la força del vent la nova cançó
Que anirà de llevant a ponent seguint l'horitzó
Però la gent ja no escolta el vent
Com ho fan les pedres i les flors del desert
Ara vaig fent cançons amb el foc per a tots i ningú
Com és fa tot allò que no es mor en un temps perdut
Però la gent ja no escolta el vent
Com ho fan els arbres, i una estrella d'orient
Ressonen veus que ens parlen buides de sentit
Es cremem mots inútils en l'absurd de la nit
Es perden les paraules en els camps de l'oblit
I en la rosa dels vents hi trobem l'esperit
Les cançons que és fan i és desfan i no tenen nom
Ens duran més enllà de la nit, més enllà d'on som
Però la gent ja no escolta el vent
Com ho fan les bèsties en la pau de l'hivern
Si demà no se sent la cançó una altra es dirà
I el vent portarà les paraules que algú haurà cantat
Perquè la vida no oblida el vent
Va del cel als inferns i acaba sempre a temps
Autor(es): Esteve de Franc