Carla
la Carla seu en un pedrís tacat de sal.
Juga a no pensar, juga a oblidar;
tanca els ulls i vola per damunt del far.
Prop del seu carrer, davant la taverna,
el seu pare crida: porta unes copes de més.
I la mare a casa ja sap què li espera
i un nadó que plora prop de la finestra.
Sota el cel, a l'aigua, vaixells molt cansats que busquen la llum del vell far.
Sota el cel, a l'aigua, vaixells de paper que busquen la llum del far vell,
que com la Carla estant cansats i sense rumb,
però amb la lluna a l'horitzó, sempre al mateix punt.
Una barca arriba a port: vénen de pescar.
La sorra humida i petjades de sal.
Porten peixos de colors, somnis i tresors.
La Carla seu a prop del mar, gairebé és fosc.
La barca que l'espera per robar-ho tot
i endur-se mar enllà els somnis i tresors,
però la mare a casa que ja sap què li espera
i un nadó que plora prop de la finestra
Sota el cel, a l'aigua...
La Carla seu a prop del mar, en un pedrís tacat de sal.
Sempre hi haurà un racó per tu; records d'infant, instants perduts.
Un vell carrer tacat de sal que un dia et va estimar.
Un vell carrer tacat de sal que mai oblidaràs.
Sota el cel, a l'aigua...