Clon


Em presente en esta vida com un més,
Jo no ho dubte, fins ara no sospite rés,
Un noi més, un cop més, amb defectes i bens.
No sospite, perquè ho hauria de fer,
Vinc d'un òvul, passant per forma de peix,
Tant normal com ningú, jo que podia pensar, perquè havia de sospitar.
Continue la meua vida dia a dia,
No em preocupe, fins ara no havia sospitat rés,
Un noi més, un cop més..., amb defectes i bens.
I quan pense en que puc ser com els demés
Me n'adone, jo tinc esperit... eh!
Estic tan viu com ningú, jo també...
Puc ser original

Si sóc com sóc és per que no vull ser com tots
Si sóc com tots és per que jo vull ser com sóc

Sóc, com sóc

Sóc un clon, són un més,
D'un catàleg m'han tret,
Tinc un número inscrit en la part del clatell,
46 890 73
Sóc un clon,
D'un catàleg m'han tret...

Tu mira sols per tu, com tu no hi ha ningú.
Tots venim d'un procés del que ens agrada fer.
Si sóc com sóc és per que no vull ser com tots.


Si sóc com soc és per que no vull ser com tots
Si sóc com tots és per que jo vull ser com sóc

Sóc com sóc!