El comte i la pastora
que habitava el seu castell,
i a la vila, no lluny d'ell,
hi havia un llaurador,
una filla que tenia, agradosa, gran i bella,
i el comte, perdut per ella,
sospirava nit i dia,
perquè en tots aquells entorns,
no hi havia altra fadrina,
que tengués cara tan fina
ni tanta gràcia en ésser-ho.
I cada pic que la veia,
son amor li declarava
i ella tot d'una tornava
com la grana de vermella.
I ell li diu: "Robadora!"
Cap a ella s'hi acosta
i no rep altra resposta:
"Vostè és comte i jo pastora."
Jo per tu pastor em faré,
de riqueses n'estic fart!
Senyor Comte, ha vengut tard,
un altre es meu cor ja té.
I el comte, fora de si,
se'n va anar dins un torrent
i, quan veu no passar gent,
se planta al mig del camí.
Molt prompte veu comparèixer
un jovenet que venia:
'Era el jove que ell volia'
sa rancor li féu conèixer.
Li diu: "Fillet, tu em fas nosa,
o tu em mates o jo et mat.
Un dels dos, d'aquest combat,
quedarà davall sa llosa."
S'espasa li ofereix,
no la vol de cap manera.
I el comte ja no s'espera
i amb s'espasa l'envesteix.
Tot va ocórrer molt de prompte
i aquell jove pegà un crit
quan se va sentir en el pit
que ha ficat l'espasa el comte.
I el comte la se fa neta
amb les aigos del torrent
i se'n dugué el mort, corrent,
a enterrar dins una pleta.
I a les quatre nits després,
se'n va anar ca la pastora,
ella s'estimat enyora
i no sap res d'aquell succés.
L'agafa per la mà blanca,
dins un quarto la se'n du,
i el comte, per més segur,
la porta del quarto tanca.
La pobra pastora crida:
"Oh, estimat meu, ajuda'm!"
I cau en terra esmortida,
de tot quant passa no es tem.
I per espai de set anys,
cada pic que se mirava,
el mirall li presentava,
una gran taca de sang.
Autor(es): Popular