El meu vaixell
i no hi ha res.
Només records teus dalt del cel.
Jo navego
agafat al timó,
dins un mar
que s'ha fet dels meus plors.
Vaig viatjant
a dalt del meu vaixell,
ell aguanta els cops que fa el vent
quan bufa del nord.
I em portarà
cap a un altre port.
Hi ha tormenta,
el mar està embogit.
Criden les veles,
se'm menja la nit.
Jo tremolo,
no sé navegar.
L'horitzó
és la meva presó.
Però segueixo dempeus
a dalt del meu vaixell,
ell aguanta els cops que fa el vent
quan bufa del nord.
I em portarà
cap a un altre port.
I després, després de tot,
quan surti el sol
i es calmi el cel
i vegi gavines volar se m'emporten mar enllà.
Hi ha el teu rostre a l'horitzó
i un silenci em farà callar.
M'adonaré que encara queden
molts mars per travessar.
Jo i el meu vaixell,
ell aguanta els cops que fa el vent
quan bufa del nord.
I em portarà cap a un altre port.
Autor(es): Ernest Crusats